Aba Guima

Sant Cugat, poble de pijos, "hotel de cinc estrelles", etc. Creieu que un altre Sant Cugat és possible?

Molts gent pensem que quan canviï el govern... Sant Cugat no canviarà. Us proposem escriure canvis més realistes o més utòpics, però canvis que proposeu/desitgeu. No cal que signeu, aquest és un espai per fomentar el debat.

Si surt amb propostes que poden influir a les eleccions pues el "publiquem" abans de les eleccions. Si no, passem de les eleccions. Però que puguem escriure el que aquest poble hiper-insostenible, banyat en la cultura de l'ostentació i de l'Opus, podria ser, no serà dolent. Fa ràbia que només hi hagi propostes tipus polític-urbanístic del mateix estil, sense alternatives, totes semblants com gotes d'aigua bruta.

Si escriu algun de l'opus pitjor per ell, eh? no censurarem res, que hi hagi contradiccions, però que fomenti que la gent proposi coses, sobretot coses que transformin aquest poble. Quan s'acabi el petroli o quan ens cansem d'aquest poble "de cinc estrelles" estarà bé saber que hem fet un esforç col·lectiu de pensar en vies de canvi.

Us animeu?

Podeu escriure els vostres articles (millor curts, millor sense insults, millor inteligibles per tothom) a cuencanet @ arrakis.es

Potser seria millor pensar en com abolir l'era de la propaganda i tele-manipulació de cervells. Però el que proposo és una cadena de televisió que valgui no només per ser local sinó perquè sigui bona. I que local no vulgui dir només "fet aquí", sinó que vulgui dir fet a partir de la participació de la gent d'aquí. En canvi, no veig que lo més interessant sigui centrar-se en l'àmbit local exclusivament, es pot produir notícies i programes d'interès general, amb mires més àmplies.

Crec que la Universitat hauria de ser un dels pilars materials d'aquest mitjà de comunicació: estudiants i assignatures per organitzar el treball professional, si la cadena els serveix com a mètode de fer pràctiques.

L'Ajuntament podria treballar per "alliberar" i aconseguir un espai públic en les ones per la cadena. Però no proposo que sigui una cadena especialitzada en seguir "el dia a dia de l'alcalde"! No si us plau. L'hauria de cedir a una plataforma d'entitats i persones estil consell editorial molt participatiu, on no només la universitat sinó les entitats socials i les persones a títol individual que volguesssin formessin estiguessin representades. Crec que ni els partits ni les empreses haurien d'estar representats perquè ja tenen participació a altres espais amb molta força mediàtica. Ni grups religiosos, que ja dominen prou l'escenari mundial.

Aquesta societat civil de la que parlo, que hauria de tenir llibertat absoluta d'expressió -i sé que això és gairebé incompatible amb que l'Ajuntament cedeixi l'espai-, segur que faria una televisió de més qualitat que l'actual, no tinc cap dubte, mentre no caigui en l'error de voler competir amb els grans Mass Media. Ben al contrari, hauria de ser lo més experimental possible i creativa. La universitat de nou pot ser de molt ajut en quant a continguts: és molt important que la ciència i les humanitats independents es divulguin lo més directament a la població.

Com qualsevol altre semblant, aquest poble és un importador d'aliments però depreda el seu territori. Canviem terra de cultiu per dependència alimentària de l'exterior. No és exclusivitat de les polítiques del CiU, i no hi ha cap alternativa a aquesta venda de la gallina dels ous d'or entre les forces polítiques.

No cal que pensem en cap guerra, ni en desatres naturals. El petroli començarà a ser més car segons les previsions d'ecologistes i capitalistes i sembla ser que aviat començarà a sortir a compte treure l'aliment més de prop que de lluny per raons estrictament econòmiques. Però les raons d'altres tipus ja ens haurien de fer treballar per recuperar la sobirania alimentària des de fa temps.

Us proposo passar un dia al Centre Comercial de Sant Cugat per comprovar-ho: a l'Eroski trobarem tot tipus de productes alimentaris vinguts de tot el planeta. Però una gran majoria dels no-frescos estan distruibuïts per UNILEVER i NESTLÉ. Aquestes transnacionals tenen un poder tan gran que poden marcar les condicions de vida dels productors de tot el món. I no són àngels de la caritat precisament. El gust de les fruites i verdures cada cop s'assembla més, i el seu aspecte és cada cop més cridaner, gran ... i transgènic. Ja sabem que lo transgènic agreuja les dependències de la producció envers les companyies tansnacioanls. I si per acabar mengem al Mc Donald's, estarem sentint el mateix gust que milions de persones en aquell moment.

La ciutat ha crescut sota CiU, al nostre municipi, de manera que ara deu quedar només un 40 % sense asfaltar/construir. I perquè Collserola està protegida -mal protegida-. Si no comptem Collserola, només ens queda la serra de Galliners, al nord del municipi, i per sobre d'aquesta fins el límit del municipi. Deu ser entre un 5 i un 10 % del municipi no collserolenc. En resum, no ens queda gairebé res.

En aquest context jo proposo tornar a cultivar les terres que encara queden: a la Torre Negra, a can Montmany, al nord de Galliners... els pagesos diuen que no es guanyen la vida, però això és en les condicions normals de mercat... aquelles condicions que Unilever i Nestlé coneixen bé. Si com a consumidors/es agafem compromisos per promoure el consum local, estarem disposats/des a pagar un preu suficient, que no sigui ecxessiu, que no dependrà tant del petroli si és agricultura ecològica i ve de prop. A més podem variar un dels factors més importants: la incertesa de saber si es podrà vendre el producte, segons el mercat sigui més o menys benèvol aquell any.

L'Ajuntament hauria de modificar la qualificació urbanística per declarar "no urbanitzables" els terrenys encara sense urbanitzar. Es poden expropiar parts de les propietats, per compensar algunes expectatives de negoci frustrades que no siguin especulacions, o quan no hi hagi més remei. Però sobretot per animar la "tornada al camp", que no és fàcil per ningú. Això unit als compromisos de consum local que dèiem abans hauria de ser prou: hi ha molta gent jove amb ganes de cultivar la terra en un espai tan poblat amb tècniques ecològiques, si la gent gran ja no vol continuar.

Però això només és una primera fase. L'urbanisme difús típic de Valldoreix, Mira-sol, La Floresta, Les Planes i la meitat del "casc" urbà és insostenible i cada cop serà més car de mantenir. Cal fer pasos enrera i densificar més els barris propers a les estacions del(s) tren(s), i recuperar terreny. Jo opino que en general el terreny que es recuperi ha de ser per l'agricultura, però també pot ser per recuperar boscos. El que passa és que ara per ara els boscos ocupen més superfície que les terres de cultiu i el que ens falta és boscos de qualitat, més antics, més diversos.

Els criteris per densificar aquestes parts del municipi haurien de ser diversos i fer el que es pugui:

- que els boscos estiguin separats de les poblacions i carreteres per evitar els incendis (que amb el canvi climàtic empitjoren) pels camps de conreu,
- assegurar la connectivitat biològica entre les grans masses forestals (Sant Llorenç i Collserola, especialment),
- recuperar els boscos de ribera,
- etc.

Com fer que la ciutat s'enretiri? Evidentment que no serà fàcil i que no proposo imposar "el bé comú" a la població per decret. La clau potser hauria d'estar en gestionar l'habitatge públicament. Si el problema del preu de l'habitatge continua igual, l'Ajuntament (i altres administracions) podrien fer de promotors urbanístics i construir públicament. Caldria fer segons pisos, tercers, ... fins allà on calgui i oferir-los a bon preu a la població "desplaçable". Suposo que la diferència entre el que guanyen els promotors especuladors i el que costa realment la construcció permetria un bon preu i una compensació per a la gent que viu actualment a les zones que es densificarien.

El tema del preu de l'habitatge i un bon re-urbanisme que aporti serveis suficients i qualitat de vida com a ciutat (i no com a zona residencial) serien els incentius per promoure el moviment de la gent "afectada". Lo lògic és pensar que seria molt difícil aquest moviment i que caldria allargar-lo molt en el temps, per permetre fins i tot que alguna generació revellés a l'actual. Per mi és impensable aquest procés sense una participació total de la població, tot en clau de consens i sense cap imposició.

No m'imagino aquest procés, que s'està plantejant en altres parts del món, si continuem amb la (irracional) cultura de la zona residencial i el luxe com a senyera de la qualitat de vida que promou actualment l'equip de govern -i no dubto que promourà l'oposició quan pasi al govern en algunes eleccions properes. No sé si el mosquit tigre serà prou per rebaixar la imatge de Sant Cugat, a menys que s'ajunti amb les conseqüències de la pujada del petroli, que ni tinc ni idea com anirà. L'educació per la sostenibilitat no pot fer miracles, però caldrà fer-la bé per afavorir canvis en aquesta línia.